Durant els darrers mesos, el Grup de Recerques i Estudis de Cerdanyola (GREC) ha estat treballant amb la familia Albiñana per intentar recuperar la memòria del mític hostal Cal Ramonet. Aquest establiment, creat originalment per donar servei als traginers que passaven per Cerdanyola, es va acabar convertint en una de les principals portes d’entrada de l’oci a la cultura a la nostra ciutat.
Encara que per fer aquesta tasca els membres del GREC han parlat amb diversos membres de la família Albiñana la major de les dades que conformen aquest article formen part de la conversa mantinguda amb Joan Albiñana Sauló. Nascut a Cerdanyola al 1949, “i criat entre Cal Ramonet i Can Joanic”, tal i com ell mateix diu en Joan Albiñana és, possiblement, la persona que millor recorda la història del que primer va ser punt de repòs de traginers per passar a ser posteriorment fonda i restaurant. I, també, el primer teatre i primer cinema del poble. Sense oblidar el seu paper com sala de ball i, a partir d’aquí, base a partir de la qual es crearien dos discoteques que arribarien a ser conegudes no només a Cerdanyola si no també a tot Catalunya: el Gold Black i, sobre tot, el Drac Roig. El transcendental paper de Cal Ramonet a la història del poble queda, doncs, més que demostrada. Però anem a pams.
Cal Ramonet, cau de traginers
No tenim constància del moment en que Cal Ramonet inicià les seves activitats. Sembla que el van fundar, cap a l’any 1800, el matrimoni format per Teresa Vilaró i Ramon Bigas. Durant molts anys, la seva principal funció era la de servir com a punt de repòs per als traginers que anaven, des de diverses poblacions del Vallès, fins al port de Barcelona. A Cal Ramonet podien aturar-se una estona, fer un mós i –de vegades- alguns passaven la nit, abans d’encarar el tram del Turó de Montcada (un dels més durs i perillosos del camí). També canviaven els cavalls per altres, frescos i descansats. Al tornar de Barcelona feien de nou el canvi, però a l’inrevès.
Amb el temps, Cal Ramonet va passar a mans Ramon Bigas Vilaró, l’hereu. Es va casar amb Maria Govern Baques, amb qui va tenir tres filles: Concepció, Montserrat i Maria. Una d’elles (Concepció) es casaria, anys després, amb Rufino Albiñana Verdaguer, del Mas-Rampinyo. Així arribarien els Albiñana a Cal Ramonet.
De la unió de Rufino i Concepció van néixer tres fills: Ramon (l’hereu), Crispin i Emili.
Seria Ramon Albiñana Bigas qui posaria en marxa la nova línia d’activitat que ràpidament passaria a tenir un èxit tant gran com havien tingut en el passat els serveis que donaven als traginers. Home amb un important punt bohemi i de gran personalitat, es relacionava amb gent de la comunitat artística del poble. Entre d’altres el reconegut escultor Josep Viladomat i Albert i Oscar Lena.
Fruit d’aquesta sintonia, i gairebé de forma experimental, es van començar a fer representacions teatrals a les antigues cavallerisses de Cal Ramonet. L’experiment, però, va ser tot un èxit. Ràpidament, el “Teatre de Cal Ramonet” es convertia en un punt d’atracció per a gent de tot el poble. Feia, així, la seva aparició el “Teatre Talia”.
El primer teatre – cinema de Cerdanyola
Rufino Albiñana es va encarregar de mantenir l’ordre en el local i molt especialment a les “obres de teatre d’en Viladomat”. Posaria en marxa, també, al mateix espai, el que seria primer cinema de Cerdanyola. Naixia així el Cinema-Teatre Talia. Aquella pionera sala cinematogràfica era molt diferent de les que actualment coneixem. El sostre era d’Uralita, canyes i guix. Hi havia unes 200 butaques i un galliner. Però quan les butaques i el galliner eren plens es permetia que la gent seguís entrant, fins que ja no cabia ningú més. Qui no havia pogut fer-se amb un seient es mirava les pel·lícules de peu. Es feien sessions el dissabte per la nit (a partir de les 10 h.) i els diumenges (a les 4, a les 7 i a les 10 h.). I la selecció consistia, gairebé sempre, “en la pel.lícula bona i en l’españolada”. És a dir, una cinta protagonitzada per artistes com Cary Grant o Gary Cooper i una altra que tenia com a estrelles a Joselito, alguna folklòrica o algun torero. Sense oblidar, evidentment, a partir dels anys 30, l’obligat NO-DO.
El Restaurant i el Ball de Cal Ramonet
El negoci del cinema i el teatre va coincidir en el temps amb la desaparició dels Traginers. L’arribada dels camions va fer desaparèixer, en poc temps, els cavalls de camins, pobles i ciutats. Cal Ramonet, però, es va saber adaptar. No només amb el teatre i el cinema si no també amb la conversió de la primera i modesta fonda en tot un Restaurant que en poc temps assoliria una gran popularitat per la qualitat de la seva cuina, i molt especialment per alguns plats molt concrets, com els Peus de Porc, que fins i tot tenien versos que lloaven la seva qualitat pintats en algunes de les parets del local.
Les noves generacions dels Albiñana (i més concretament el nou hereu, Ramon Albiñana Lena amb la seva esposa, Anita Carrillo Nieves, que regentarien el local fins al final) posarien en marxa noves activitats en els espais que havien deixat buits la desaparició dels cavalls. Com els balls de Cal Ramonet, que aviat també es convertirien en un nou èxit entre el jovent de Cerdanyola i les poblacions veïnes. I que, amb el temps, acabarien sent l’origen de la Sala de Ball Rigat (posteriorment, Gold-Black) i de l’encara més famós i conegut Drac Roig a l’Avinguda Primavera. Una discoteca que en el seu dia es va promocionar com la més gran d’Europa i que va portar fins a la nostra població, durant molts anys, a alguns dels artistes internacionals més coneguts de cada moment.
Quan es tancaven les portes, “a Cal Ramonet seguien passant coses”
Durant molts anys, a més, quan les portes de Cal Ramonet es tancaven “seguien passant coses”. Es parla de timbes nocturnes de cartes (prohibides en aquell moment), de balls als quals assistien els habituals del local, i d’altres activitats lúdico-festives que no eren gaire ben vistes, en aquells foscos anys del franquisme, per bona part dels veïns de la ciutat. Segons comenten els que van viure aquells anys, Cal Ramonet va tenir sempre una certa fama de “local una mica canalla” que, en realitat, no era gaire il·lògica tenint en compte el tarannà una mica bohemi i alternatiu de molts dels membres de la família Albiñana. Un tarannà sense el qual, d’altra banda, mai s’haguessin posat en marxa totes les activitats que acabem d’esmentar.
En un altre ordre de coses, la familia Albiñana remarca que és fonamental fer una menció especial “a les veritables protagonistas i puntals de Cal Ramonet, les dones de la familia”. I esmenten, per ordre cronològic, a Teresa Vilaró Major, Maria Govern Baqués, Montserrat Bigas Govern, Albertina Lena Lombardi i Anita Carrillo Nieves. Totes elles destacables per diversos motius que l’espai de que aquí disposem no permet detallar. I totes elles, elements imprescindibles per explicar el gran èxit del local, en totes les seves vessants. Caldrà esperar al treball, més detallat, que el GREC prepara.
En resum, i recapitulant, el primer teatre, el primer cinema, el primer ball, i dues de les principals discoteques que mai ha tingut Cerdanyola es van originar gràcies a l’existència d’aquell primitiu cau de traginers i a l’esperit emprenedor i una mica somiador d’una família que acabaria fent història a la ciutat.
Material cedit per la Família Albiñana al GREC Cerdanyola.
J.A. Hidalgo – Publicat a la revista dels Tres Tombs de Cerdanyola de la passada del 2020
