Historia de Cerdanyola

Història de Cerdanyola del Vallès

Història de Cerdanyola

Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, situat a uns 6 km de Barcelona. Limita amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Ripollet, Montcada i Reixac i Barcelona. Compta amb un sincrotró anomenat ALBA i és la seu de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El topònim Cerdanyola està documentat per primera vegada l’any 954, amb la forma llatinitzada Cerdaniola, en una cessió de terres al Monestir de Sant Cugat. Al segle XII es va formar la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola i l’ajuntament va prendre el nom de Cerdanyola. Als segles XVIII i XIX van aparèixer diverses variacions del nom del poble: Serdañola, Sardañola i Cerdañola. El 1934 es va fixar el nom oficial. Enntre 1939 i 1977 però, (durant la dictadora franquista) el nom oficial va ser Sardanyola.

Geografia

Cerdanyola és a la part meridional de la plana del Vallès i dins del seu municipi hi comprèn gran part de la serra de Collserola limitant amb Barcelona. Els dos cursos d’aigua més importants són el riu Sec i la riera de Sant Cugat, tots dos afluents del riu Ripoll.

Barris de Cerdanyola (apartat desenvolupat aquí)

  • Centre
  • Banús-Bonasort
  • Guiera
  • Can Mitjans
  • Catalunya
  • Canaletes
  • Carretera de Barcelona
  • Serraparera
  • Sant Martí-Xarau
  • Les Fontetes
  • Cordelles
  • Bòbila
  • Els Mayols
  • Sant Ramon
  • Montflorit
  • Parc Tecnològic
  • Centre Direccional
  • Universitat Autònoma de Barcelona
  • Bellaterra
  • La Clota – Serraparera
  • Turonet
  • Farigola

La Cerdanyola rural, sense nucli urbà definit

Durant la prehistòria, a Cerdanyola vivien petites comunitats de caçadors, recol·lectors i d’agricultors. S’han trobat restes de caçadors nòmades de l’època del paleolític, i a la ciutat hi ha diversos jaciments arqueològics.

La Cerdanyola Agrícola (Arxiu TOT Cerdanyola)
La Cerdanyola Agrícola

Durant l’època ibèrica, a Cerdanyola s’estableixen els laietans, que es dediquen bàsicament a la ramaderia i al conreu. S’han trobat moltes restes al poblat ibèric de Ca n’Oliver. També s’han trobat jaciments més petits a Can Xercavins o a l’actual campus de la UAB. Amb l’arribada de l’Imperi Romà, els pobladors ibers desapareixen i comença la dominació romana, que provoca la creació de noves explotacions agrícoles, dedicades principalment al conreu de vinya per a la producció de vi.

Durant molts segles, no hi va haver un nucli urbà. La vila estava dividida en dues parròquies, la de Les Feixes i la de Sant Martí, i dins la jurisdicció del Castell de Sant Marçal. Durant el segle XVIII moltes famílies pageses es van enriquir gràcies a la producció i comercialització de vi. De fet, durant molt de temps Cerdanyola va arribar a ser coneguda com “el poble de vi”.

La Cerdanyola Agrícola (Arxiu TOT Cerdanyola)
La Cerdanyola Agrícola

L’aparició dels primers nuclis urbans: el Barri de Baix i el Barri de Dalt

El nucli urbà es va començar a formar dividint-se en dos barris, el Barri de Dalt, que data de 1828 i es formà arran de la carretera de Sant Cugat i el Barri de Baix, de 1845 relacionat amb la construcció del ferrocarril. En aquesta època l’activitat econòmica principal continua sent l’explotació i producció del vi, tot i la crisi que va produir l’arribada de la fil·loxera. Era un municipi tradicionalment agrícola, amb conreu de cereals, vinya i farratge.

Poble d’estiueig per a l’alta burgesia catalana i alguns dels artistes més reconeguts del moment

A finals del segle XIX Cerdanyola esdevingué un poble d’estiueig per la burgesia catalana. Van multiplicar-se les cases residencials a barris com Montflorit i Bellaterra. A poc a poc els dos barris de Cerdanyola es van unir. Al punt d’unió entre el barri de dalt i el barri de baix s’acabarien edificant la nova parròquia i la casa consistorial, obra de l’arquitecte Josep Maria Balcells.

La desapareguda Torre Recolons, un dels edificis emblemàtics de la Cerdanyola Modernista i dels Estiuejants

Fou en aquesta època quan la vila fou un punt de trobada per artistes com Enric Granados, Pau Casals, Josep Viladomat, Josep de Togores, Carles Buïgas o Ismael Smith. A principis del segle XX el sector industrial va començar a agafar certa importància a la ciutat gràcies a l’electrificació de la mateixa i a la instal·lació de la fàbrica Uralita (1907) o la fàbrica de sifons Zarroca.

La industrialització

Des dels anys 30 de segle XX a Cerdanyola ja hi havia importants empreses com la Uralita. Aquestes empreses van provocar l’arribada d’un nombre cada cop més gran de persones que buscaven millors oportunitats de vida. Un procés, en definitiva, similar al que es vivia a molts pobles i ciutats propers a Barcelona, així com a la mateixa capital.

A partir dels anys 60 del segle XX aquest procés, que era ja molt important, s’intensifica i Cerdanyola es consolida com una de les viles industrials més importants l’àrea metropolitana de Barcelona. Es creen creació polígons industrials com la Bòbila, Uralita, Can Mitjans o la Clota, que atreuen onades d’immigrants procedents d’altres zones més deprimides de la península i provoquen la creació de nous barris a la ciutat, com el Barri Banús, Bonasort o Les Fontetes.

El segle XXI, la “Ciutat del Coneixement”

En els darrers anys del segle es van construir equipaments tant importants com la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic del Vallès, o el Sincrotró (una ampliació de la Clota). Actualment s’està creant el nou Centre Direccional, entre l’AP-7 i Sant Cugat.

(Les fotografies històriques d’aquesta secció de la web les hem seleccionat d’entre les que podeu trobar a l’Arxiu Fotogràfic del TOT Cerdanyola. La major de fotografies històriques d’aquest arxiu van ser aportades per persones i famílies de Cerdanyola)