En una desgraciada casualitat, de forma gairebé simultània a un acte oficial que es feia a la Generalitat de Catalunya en homenatge als afectats per la malaltia de l’asbestosi, a Cerdanyola cremaven les naus de la Uralita, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat i protegits a més pel popularment conegut com «Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic». Un catàleg, per cert, que es va aprovar fa gairebé tres dècades, que teòricament s’havia d’actualitzar cada deu anys i que, fins ara, mai s’ha actualitzat.
Les naus son propietat privada i, pel que sembla, a les proximitats habita des de fa temps una família d’ «okupes» que alguns veïns del barri defineixen com a conflictius. Els mateixos veïns consideren que molt possiblement aquí calgui anar a buscar l’origen de l’incendi. Tot plegat, doncs, sembla una situació difícilment gestionable per les autoritats públiques. En tot cas, no deixa de ser un fet a lamentar i segons com es miri un símbol del deteriorament que fa anys que pateixen diversos edificis emblemàtics de la població.
