Publicat originalment al “Cerdanyola Al Dia” – Març 2010
Denostats per a uns -que els vèien com a delinqüents- admirats per altres -que els consideràven com a els darrers lluitadors contra la dictadura franquista- el maquis va estar també present a Cerdanyola. Ara, un grup de persones han començat a organitzar el que volen que sigui una activitat anual per recordar, i reivindicar, la seva figura.
El passat 5 de juny es va fer una passejada per Collserola, amb l’objectiu de visitar els indrets més significatius pels quals es van moure, en el seu moment, els membres del ‘maquis’ que van tenir una relació més estreta amb la nostra població.
Com a ‘maquis’ es coneix al moviment guerriller que es consolidar a l’estat espanyol un cop acavada la Guerra Civil per mantenir la lluita armada, amb l’objectiu final de derrocar la dictadura del General Franco i tornar a instaurar un règim democràtic. En un primer moment, els ‘maquis’ van desenvolupar un paper molt important a la resistència francesa contra l’ocupació nazi. Posteriorment, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, aquests guerrillers van tornar a centrar la seva lluita al sud dels Pirineus.
Una vida a les muntanyes
La paraula ‘maquis’, en francès, s’utilitza per definir un paisatge d’arbustos o matorrals. L’escenari, en definitiva, que es va convertir en l’hàbitat natural per a molts d’aquests guerrillers, que es veien obligats a sobreviure, amagats a les muntanyes, entre acció guerrillera i acció guerrillera.
El seu moment de màxima activitat va ser entre els anys 1945 i 1947. A Catalunya, van protagonitzar algunes accions tant destacades com la invasió del Vall d’Aran, al 1944. A començaments dels anys 50, el règim franquista va intensificar la seva persecució contra les diferents partides de maquis, a les que de forma paulatina va anar eliminant. A partir de 1952, l’activitat del ‘maquis’ ja era residual. Oficialment, es considera que l’any 1965 (amb la mort a Galícia del ‘maquis’ José Castro) és la de la desaparició definitiva d’aquest moviment.
Unes figures controvertides
Els ‘maquis’ van ser -com potser era inevitable- unes figures controvertides. Deixant de banda l’evident definició de “delinqüents” que d’ells feien les autoritats franquistes, entre la població civil també provocaven divisió d’opinions. Si per a uns eren els últims lluitadors per la llibertat, altres persones només els veien com elements delictius, al marge de la llei. Una visió, per altra banda, que lògicament, no estava del tot allunyada de la realitat. La necessitat de subsistir, junt amb la lògica de la lluita contra els poders establerts els portaven a protagonitzar, quan baixaven a les ciutats, accions com atracaments a mà armada i altres accions violentes.
El maquis a cerdanyola
Cerdanyola també va ser escenari de les peripècies dels maquis. I als boscos de Collserola també es van ubicar alguns dels seus amagatalls.
Ara, una acció posada en marxa de forma conjunta -i a títol individual- per diversos membres de l’Associació “Mai Més”, de Ripollet, i d’algunes persones relacionades amb el Casal Cultural “La Clau” de Cerdanyola s’han proposat recuperar la memòria dels protagonistes d’aquell episodi històric.
La primera d’aquestes activitats va ser -com ja hem dit- la passejada que es va fer fa poques setmanes per Collserola. Durant la mateixa, així com en la publicitat que es va distribuïr per la ciutat durant els dies anteriors a la realització de la convocatòria, es va recordar molt especialment la figura de tres dels maquis que van estar més estretament relacionats amb Cerdanyola: César Saborit, Josep Lluís Facerías i Antoni Franquesa.
El grup de maquis de cerdanyola
De fet, encara que l’activitat dels maquis no va ser gaire intensa a la nostra població, Cerdanyola va jugar un paper destacat a la seva creació. De fet, hi ha qui considera que, possiblement, la història dels maquis hagués estat molt diferent sense unes reunions clandestines que la CNT va fer a una casa del Carrer Sant Martí als anys 40, i que podríen tenir un paper molt important en la creació del moviment.
Anys més tard, comença a operar als voltats de Cerdanyola l’únic grup de maquis del qual és té constància en aquests indrets. Estava format per Franquesa, Facerías i Saborit.
Cap d’ells era originari de la nostra comarca i tots tres teníen ja, en aquell moment, una llarga trajectòria política i de lluita contra el franquisme. Així, Saborit havia jugat un paper destacat durant tota la guerra civil, participant primer a la defensa de la ciutat de Barcelona durant els primer dies del conflicte per, posteriorment, marxar al front amb la “Columna Durruti”. Havia ocupat, també, diversos càrrecs a la CNT.
Per la seva part, Antoni Franquesa (Toni) era un ex-militant del POUM i experimentat passador de la frontera.
Finalment, Josep Lluís Facerías (Face) era un dels principals símbols de la guerrilla urbana durant el fransquisme. Va participar o impulsar accions tan arriscades com el fracassat atemptat contra Franco a Barcelona. Es conserven diversos testimonis de les seves visites a Cerdanyola.
L’atracament al “forn sisquella”
L’acció més destacada del maquis a Cerdanyola va ser l’atracament que van fer al forn de la Família Sisquella (a pocs metres de l’estació de la RENFE) el 19 d’abril de 1950. El botí va ser de 9.000 pessetes i un cotxe. Durant l’acció la policia va abatre a Antoni Franquesa. Uns mesos més tard també cauria, a Santa Coloma, César Saborit. Segons recorda David Fontanals, membre de l’associació “Mai Més”, Facerías marxa a Itàlia. Quan finalment va tornar, va organitzar un nou grup de maquis que tenia com a base el paratge de Sant Medir, a Collserola. Aquest segon grup de maquis es va mantenir en actiu fins a l’any 1957, any en el qual va ser desarticulat per la policia. El propi Facerías va caure el mateix any, a Barcelona, durant un tiroteig amb la Guàrdia Civil. Era el punt i final de la història dels maquis a la nostra població.
