Article publicat originalment al Cerdanyola Al Dia al gener del 2011
L’abocador de Can Planas torna a centrar el debat polític, arrel d’una sèrie d’articles publicats al diari “El País”
Durant els darrers anys s’ha parlat en diverses ocasions als mitjans de comunicació locals de la problemàtica de l’abocador de Can Planas. Es tracta d’una gran extensió de terrenys, ubicats entre el Sincrotró i Cerdanyola, que, entre els anys setanta i començaments dels anys noranta, moltes empreses van utilitzar per dipositar els residus de la seva activitat industrial. Durant tot aquest temps, els immensos “cràters” -de fins a 60 metres de fondària- generats per l’activitat de diverses empreses, es van convertir en ‘punt de peregrinació’ per transportistes que, segons testimonis, veníen fins i tot des de França per dipositar aquí milers de tones de residus.
Fins al 1982, aquesta activitat es va dur a terme de forma incontrolada, malgrat les queixes dels veïns de Cerdanyola, als quals arribaven de forma regular les fortes olors provocades per les substàncies que s’hi abocaven. A partir d’aquell any -al menys, teòricament- les administracions públiques van implantar un cert control, definint les matèries que s’hi podíen dipositar i les que no. A la pràctica, però, aquesta regulació va tenir uns efectes limitats. Sempre segons testimonis d’aquella època, l’abocador es seguia obrint -de nit i de forma irregular- a transportistes que portaven substàncies de tota mena. L’abocador es va clausurar, finalment, al 1996 i es va “tapar” amb una capa de terra. A sota, hi quedava una monumental massa de substàncies de tota mena, de 18 hectàrees i d’uns 14 metres de profunditat, que seguien reaccionant químicament de forma incontrolada.
ELS PROJECTES D’URBANITZACIÓ DE LA ZONA
A l’any 2000, l’Ajuntament va presentar un projecte d’urbanització a la zona, que inclou un elevat nombre d’habitatges, diversos equipament públics i “indústria neta”. Aquest projecte és ràpidament contestat per diversos col·lectius ecologistes que creuen que cal preservar el corredor biològic natural conegut com “Via Verda”. Al 2003, i ja amb ICV a l’alcaldia -gràcies a un pacte tripartit amb ERC i CiU- el pla urbanístic és modificat per ampliar la Via Verda. Aquell mateix any es redacta també un primer informe tècnic (el·laborat pel Centre Tecnològic de Manresa), que diu que construïr en aquells terrenys pot ser perillós. Al 2004, el problema esclata de forma definitiva: davant de Serragalliners, sorgeix del subsol un manantial d’aigües pestilents, que fan palés les reaccions químiques que s’estàn produïnt al subsól.
NEIX LA PLATAFORMA ANTIABOCADORS
Com a resultat d’aquest fet, es crea la Plataforma Antiabocadors. Es composa, en gran part, de membres de Cerdanyola Via Verda, té com a objectiu denunciar la perillositat d’urbanitzar aquells terrenys i intenta que es paralitzi qualsevol mena d’activitat urbanística en els mateixos fins que no es buidi l’abocador. Organitzen activitats de concienciació ciutadana i aconsegueixen que l’Ajuntament encarregui un nou informe, en aquest cas a l’empresa basca IDOM. Els resultats del document són clars: a Can Planas hi ha una gran superfície de sól soterrani, equivalent a 18 illes de l’eixample de Barcelona, contaminada per una gran varietat de substàncies. Per ser netejada, requeriria 88.000 viatges de camions de 30 tones. L’informe també proposa diverses solucions al problema: des de no fer res -i no construïr a la zona, que hauria de ser aillada amb un perímetre de seguretat molt important- fins a buidar totalment l’abocador (tasca que requeriria anys de feina i que té un cost econòmic molt elevat). Finalment, s’opta per una solució intermitja: el segellat de la part superior i els laterals de l’abocador -no així de la part inferior- i la no construcció d’habitatges sobre l’abocador, però sí al seu voltant. Els habitatges, però, no podran tenir pàrquing ni plantes soterrànies de cap mena. Aquesta solució és rebutjada per la plataforma Cerdanyola Sense Abocadors, que continua apostant pel buidat total de l’abocador, degut als perills que -segons defensen- aquest representa per a la salut de les persones.
POSSIBLES RISCOS PER A LA SALUT DE LES PERSONES
La plataforma defensa la tesi de que els perills de l’abocador són evidents ja avui en dia… encara que no es construeixi res en els seus terrenys. Des de fa temps, a Can Planas hi ha dos xemeneies de les quals emanen els gasos que provenen de les químiques del subsól. Aquests gasos, depenent de la direcció del vent, acaben arribant fins a Cerdanyola. La plataforma creu que podríen ser els causants d’algunes patologies mèdiques que, segons les seves dades, s’han començat a detectar a la ciutat. Així, i entre d’altres, parlen d’un percentatge de malalts de càncer superior al de les ciutats del nostre entorn i de diversos malalts del que es coneix com “Sensibilitat Química Múltiple” (una malaltia que no està oficialment reconeguda al nostre país). També, asseguren, hi ha dades que demostren que el percentatge de persones que pateixen fibromiàlgia als barris de Serraparera i Serragalliners -els dos més propers a l’abocador- és el triple del d’altres barris. Des de l’Ajuntament, assenyalen que aquestes xifres no quadren amb les estadístiques oficials de l’Institut Català de la Salut. De totes formes, i encara que tant Ajuntament com Generalitat remarquen que la qualitat de l’aire de la zona no comporta cap perill sanitari, està previst un nou estudi tècnic sobre el tema, que farà el Consell Superior d’Investigacions Científiques.
La Plataforma apunta, a més, un altre perill que es derivaria de la solució que es va aprovar en el seu dia: el fet de que la part inferior de l’abocador no quedi segellada implica el risc de que es continuïn contaminant les aigües soterrànies de la zona. Tot això, sense tenir en compte que ningú pot conèixer amb certesa fins on arriba, realment, la superfície contaminada. Els límits de l’abocador -diuen- ja s’han modificat en diverses ocasions. En conseqüència, mai es podrà tenir la garantia absoluta de que no s’acaba construïnt a sobre de la superfície afectada.
‘EL PAÍS’ I TV3 RELLANCEN EL DEBAT
Durant els darrers mesos, el tema de l’abocador de Can Planas ha començat a rebre l’atenció de diversos mitjans de comunicació d’àmbit nacional. Fa uns mesos, ‘Els Matins de TV3’ va emetre un ampli reportatge sobre el tema. Més impacte, però, ha tingut la sèrie de reportatges publicats per ‘El País’ durant el passat mes de desembre, i que han fet que molts cerdanyolencs sentissin parlar er primer cop del tema, revifant el debat.
ELS PARTITS REDEFINEIXEN LES SEVES POSTURES
Pocs dies després de l’inici de la publicació dels articles, l’equip de govern anunciava que demanarà un nou estudi avaluant possibles solucions alternatives al problema. Al darrer ple municipal, l’alcaldessa recordava que, en el seu dia, PSC i CiU ja van defensar que eren necessari més informes abans de prendre cap decissió definitiva, que si no s’havia fet després de la moció de censura que va apartar a ICV de l’alcaldia havia estat per un tema de “continuitat institucional”. El PP -que inicialment va donar suport a la solució proposada per l’anterior govern municipal- fa ja mesos que va canviar de postura, coincidint amb l’arribada de Manuel Buenaño a la presidència local de la formació. i ara, reclama el buidat total dels abocadors. ERC sempre ha reclamat que es buidessin abans de plantejar cap solució definitiva. I, durant les darreres setmanes, ICV-EUiA ha assenyalat que, encara que estan convençuts de que la solució adoptada és totalment segura, no es tanquen a estudiar-ne d’altres millors, si aquests apareguessin.
EL PP DENUNCIA UNA POSSIBLE MALVERSACIÓ DE FONS
La setmana passada, per altra banda, el tema va assolir una nova dimensió. Manuel Buenaño va anunciar que portarà a la fiscalia la transmissió de finques al perímetre de l’abocador, i que demanarà que la solució al problema de l’abocador la fixi la UE.
Per la seva banda, la plataforma Cerdanyola Sense Abocadors ha tornat a reafirmar-se en el sentit de que la única solució possible passa pel buidat total de l’abocador de Can Planas, “a ser possible sota el control de la UE”, i “posant en primer terme la salut de les persones, i en darrer terme el cost econòmic de la solució, i el temps necessari per a executar-la”.
Un tema, en definitiva, que evidentment sembla destinat a mantenir-se obert durant encara bastant temps, i del qual caldrà seguir parlant, amb detall, en el futur…
JAH
Centre Direccional – Vía Verda – Abocadors – Sincrotró: una breu història
El PGM dels anys 70
El nom de Centre Direccional apareix per primer cop al Pla General Metropolità de l’any 1976, redactat, sota la dictadura franquista. Aquest Pla urbanístic comprenia els terrenys que van del Torrent dels Gorgs fins al terme municipal de Sant Cugat del Vallès i definia una zona on s’havien d’ubicar centres de decisió d’àmbit molt més ampli que el local o comarcal. Així, es pensava ubicar-hi la nova Fira, la ciutat de la Justícia i diverses Conselleries, entre altres equipaments. Es volia, en definitiva, fer un segon centre de la “Gran Barcelona” a l’altra vessant de Collserola.
El nou Pla Urbanístic dels anys 90 i la Via Verda
Als anys 90 ja estava clar que aquest primer pla mai es duria a terme i des de diverses instàncies públiques i privades es va pensar a fer -a imatge i semblança de Sant Cugat- un conjunt residencial de qualitat, que anava del Torrent dels Gorgs fins Sant Cugat. Aquesta nova planificació també comportava la construcció, a Collserola i altres indrets encara verges, de noves infraestructures que haguessin generat -per a uns pocs, els de sempre- fortes plusvàlues i va originar l’oposició d’un conjunt de persones sensibilitzades pel medi ambient i oposades a una especulació que amenaçava amb acabar amb alguns dels pocs espais més o menys “naturals” de l’entorn de Barcelona i el Vallès.
Encara avui, si es puja al cim de La Mola a la nit es pot observar un “corredor de foscor” en mig de nou poblacions del Vallès: és la “Via Verda”, un corredor biològic que uneix dos espais naturals, imprescindible per a les espècies que hi viuen en elles. Per preservar-lo, es va crear al 1996 el Fòrum Terrassenc per a la protecció i ordenació del medi ambient i del paisatge.
L’any següent, a Cerdanyola es recollia el repte llançat pel Fòrum i es creava l’Associació Cerdanyola Via Verda.
L’any 2000, el PSC presentava un projecte que comportava urbanitzar tot l’espai existent entre Serragalliners i Sant Cugat. Aquest projecte contemplava habitatges, el que ells definien com “industria neta” i altres instal·lacions, com zones esportives. El projecte anava acompanyat de noves i potents infraestructures viàries: una nova autopista per Collserola, des de Barcelona (el Túnel d’Horta) i una altra autopista per la falda de Collserola (Vial de Cornisa). Com a “guinda final” es preveia un camp de golf -amb la seva corresponent urbanització- als terrenys de Can Codina i Can Canaletes.
Les accions ciutadanes contra aquests projectes es van acabar convertint en un dels motius pels quals els socialistes van perdre l’alcaldia, passant a ser substituïts per un pacte tripartit d’Iniciativa, Convergència i ERC.
El Pla Urbanístic de l’Ajuntament Tripartit i l’aparició dels abocadors tòxics
El nou consistori va redactar un nou projecte urbanístic, que contemplava la conservació d’una franja de Via Verda, d’un ample mig de 900 metres, partint del límit amb Sant Cugat. A la resta del territori es mantenien diferents plans parcials que hi ubicaven indústria i habitatges. Al mateix temps, i com a fruit dels moviments ciutadans, es deixen de costat moltes de les infraestructures viàries projectades, que son substituïdes per un ferrocarril metropolità soterrat que ha de travessar Collserola. El projecte de camp de golf també passa a millor vida. Tot aquest procés coincideix amb el temps amb un nou fenomen que es manifesta a la tardor del 2004: els abocadors tòxics. A tocar del Torrent dels Gorgs, davant de Serragalliners, apareix un doll d’aigües negres pestilents que posa en evidència les males pràctiques acumulades durant molts anys en aquell territori que s’havia utilitzat, entre els anys 70 i els anys 90, com a abocador de residus, en alguns casos altament perillosos.
L’Informe IDOM
Després de reiterades demandes per part de Via Verda i de la ciutadania -ja sota el paraigua de la Plataforma antiabocadors- l’Ajuntament encarrega a l’empresa basca IDOM un informe sobre l’estat dels terrenys. Aquest informe deixa clar que l’abocador tòxic de Can Planas -el més important dels existents a Cerdanyola- ocupa una superfície de 18 hectàrees (equivalent a 18 illes de l’eixample de Barcelona), té una fondària mitja de 14 metres i un volum de 2,5 milions de metres cúbics. Si s’apliquen les conclusions del document al que es diu en el Decret llei 9/2005, segons el volum d’elements tòxics detectats caldria declarar la zona com sòl contaminat i procedir a la seva restauració. L’informe també diu que si no es fa cap acció a aquestes 18 hectàrees, per motius sanitaris no només no es pot construir res sobre l’abocador si no que cal reservar una superfície de seguretat tres vegades superior al seu voltant, on tampoc es podrà construir, ni utilitzar com a zona esportiva o d’esbarjo. Aquesta superfície, actualment, ja no es respecta perquè arribaria fins a Serragalliners i el Sincrotró. Així, paradoxalment, una de les “joies” de la Cerdanyola actual es trobaria en terreny contaminat. Cal comentar que, un cop rebut, l’Ajuntament es va resistir a lliurar còpies de l’informe IDOM , ni tan sols a les entitats que havien demanat la seva realització. Actualment, però, aquest document (de més de 1.600 pàgines) es public i es pot adquirir per només 4,5 €.
L’actual projecte de sanejament previst consisteix en -extraient només una mínima part dels residus- fer unes pantalles laterals i una altra superficial (deixant el fons obert i en contacte amb les aigües soterrànies) i aixecar, al voltant de l’abocador, diverses zones residencials. Sempre segons l’informe IDOM, caldrà fer un seguiment dels lixiviats (aigua que va dissolent els tòxics) i dur a terme controls ambientals, durant trenta anys.
Roger Caballé, ciutadà de Cerdanyola
