Un document fascinant i inèdit, que explica en primera persona l’inici del tràgic conflicte en clau local
(Publicat original a la revista dels Tres Tombs de l’any 2013)
Possiblement, un dels documents més fascinants dels que fan referència a la història de Cerdanyola, dels que encara esperen per ser ser publicats, sigui el diari que, sobre l’inici de la Guerra Civil, va escriure Ramon Poch i Casanovas l’any 1940 mentre, un cop tornat de França després de la guerra, s’amagava a la seva casa de la Plaça Sant Ramon. Poch era un veí de la nostra població que, anys 30, “traginava ví” entre Cerdanyola i Barcelona.
Aquest diari va ser, posteriorment, passat a net i mecanografiat per la dona de l’autor. Anys més tard, la família el va tornar a “processar”, traslladant-lo a arxiu informàtic. El document ha estat custodiat, durant tots aquests anys, pels dos fills de Ramon Poch (Jordi i Serafina) i, encara que diversos historiadors locals han tingut accés al document aquest, com ja hem dit, avui encara és inèdit.
Ramon Poch va ser una figura molt coneguda a la Cerdanyola dels anys 30 del segle passat. Segons dades aportades per la seva filla, va ostentar, entre d’altres càrrecs, el de jutge municipal -el·legit per ERC i per la Unió de Rabassaires de Cerdanyola- entre els anys 1931 i 1936 (era un membre molt actiu d’aquest sindicat). També escrivia als diaris L´Opinió de Catalunya (amb el pseudònim de “Parla el Pagés” i La Humanitat i coneixia personalment a alguns dels principals polítics de l’època, com Companys o Aragay. Va ser, en un altre ordre de coses, un dels promotors de la primera urbanització de Bellaterra.
Poch va escriure els seus records sobre la Guerra Civil a Cerdanyola i a Santpedor, on finalment va haver de fugir, degut a les seves diferències amb membres de la FAI. El seu texte aporta una gran quantitat de noves dades referents a com es viure a casa nostra l’inici de la guerra. Tenint en compte la professió del autor, no deixa de ser curiós que, finalment, sigui el “Butlletí dels Arriers de Cerdanyola, la revista que parla dels traginers de la població”, el mitjà que, finalment, permetrà que aquest document surti a la llum, després de tants anys.
L’esclat de la Guerra Civil
18 de juliol de 1936
Per motius d’espai només podem reproduir, aquí, uns breus fragments del diari, que comença el 16 de juliol de 1936. L’autor explica com aquell dia, anant en tren a Sabadell –i més concretament “a la notaria del Sr. Led”, per enllestir uns papers relacionats amb la compra venda d’uns terrenys a Bellaterra- comprova com un elevat número de persones està concentrat al Bar Salla per seguir, mitjançant la ràdio, les novetats referents als rumors d’una sublevació militar al Marroc. “Al dia següent”, segons el text, “vaig sortir de Cerdanyola cap a Barcelona, com de costum feia tots els dissabtes, passant per algunes cases per oferir mostres de partides de ví i cobrant-ne també d’altres”. En arribar a Barcelona, s’adreça als locals de la Unió de Rabassaires, per tenir més informació i comprova com, en aquell moment, a la capital ja es començava a repartir pistoles per fer front a la sublevació militar que tothom donava per segura.
“Al tornar a Cerdanyola”, explica, “l’estació ja era plena de gom a gom, mentre la ràdio, des de Can Salla, anava donant notícies. L’escultor Viladomat em va demanar que l’acompanyés a casa seva, en un descampat (…). A la matinada del 18 de juliol”, continua, “el moviment ja havia esclatat (…). Als Quatre Cantons vaig tenir el disgust de veure que un nombre molt crescut d’obrers estava totalment ocupat aixecant adoquins, començant una barricada”.
“Vaig invitar a uns companys a venir amb mí fins a una casa de camp, anomenada Can Rius, situada enmig de la cadena de muntanyes que divideixen el terme municipal de Barcelona i Cerdanyola”. Allà van passar tres hores i van poder veure com “un avió venia en direcció a Sant Andreu i en passar per sobre de Sant Pere Màrtir una ametralladora va començar a fer el seu tac-tac… (…). Al cap de pocs moments l’avió deixava caure una bomba al bell mig de la Caserna, aixecant una gran columna de foc i de pols. L’avió, després, retornà al seu punt d’origen, en tant que a Barcelona s’aixecaven noves columnes de fum”.
El document descriu els també fets com la destrucció dels arxius municipals i parroquials. Poch explica com “el meu cunyat, Josep Renom, conseller de dretes a l’Ajuntament, també va contribuir, sota coacció, a la general destrossa” i l’inici de les detencions de persones d’ideologia conservadora tant a Cerdanyola com a Ripollet.
El text es mostra obertament crítica contra els abusos comesos per elements arribats de fora de Cerdanyola per “defensar la República”. És una clara mostra de les tensions entre diferents grups polítics que van aflorar des dels primers dies del conflicte. Poch no veia positivament moltes de les accions que van caracteritzar una època que descriu, textualment, com “de domini faïste total”.
En aquest sentit, ens explica una reunió que es va fer a l’Ajuntament “entre els que allà ens hi trobàvem en aquell moment. Jo els hi vaig dir que el Comitè [revolucionari] estava integrat per persones alienes a Cerdanyola i Ripollet. La majoria de milicians eren murcians o de províncies i que calia prendre mides, ja que de les il·legalitats que cometien algun dia podríem pagar-ne les conseqüències. En canvi ells, forasters, comprant un bitllet de tren i facturant-ne la maleta quedarien lliures”.
Fugida a Santpedor
Les tensions entre les forces polítiques formades, bàsicament, per gent de Cerdanyola i els milicians arribats de fora van anar augmentant durant les següents setmanes. Finalment, Poch acaba narrant com un grup de milicians arriba al seu domicili per a escorcollar-lo. “L’escòria de províncies també envaïa casa meva infectant-la amb la seva presència”, diu textualment. Finalment, es va veure obligat fugir fins a Santpedor, on tenia parents, per amagar-se i salvar la vida. Allà, però, segons troba una situació de característiques molt semblants. Ens parla, entre d’altres casos, d’un conseller municipal de Vilatorrada de Cardener, membre d’ERC, que “es troba arraconat per la CNT i la FAI, que ho dominaven tot”
Amb el temps, van anar arribant a Santpedor per salvar la vida més persones de Cerdanyola, entre ells cita “als meus cunyats Renom i Padró, que van venir a refugiar-se, esperant que el temps canviés i la FAI moderés la seva persecució contra les persones de dretes”. Malgrat la distància posada entre la nostra població i la seva persona, la tranquil·litat mai va arribar a ser absoluta. En alguna ocasió, van arribar a anar a Manresa grups de milicians del Comitè de la FAI de Cerdanyola-Ripollet que encara intentaven trobar-lo per tornar-lo detingut al poble.
Ramon Poch va morir la nit de reis de 1950, amb 49 anys, a Barcelona. Al seu funeral, que es va cel.lebrar a Cerdanyola, l’església es va omplir de gom a gom i molta gent va haver de seguir la cerimònia des del carrer. La seva mort va truncar els plans que havia fet per marxar a treballar a una hisenda agrària a Bolívia, propietat de la família Trias de Bes, als quals havia contactat mitjançant uns coneguts comuns, la família Padró-Solanet.
Ens va deixar, però, un text apassionant per a tots els interessats en aprofundir en la història de la nostra ciutat, i més concretament en un episodi tant tràgic com la Guerra Civil Espanyola.
