Jornada sobre Tècniques de Protecció del Patrimoni Històric Local
El proper dia 11 d’abril, de 10 a 13’30 h, la Taula de Patrimoni de Cerdanyola ha organitzat una matinal informativa adreçada a totes les entitats i veïns de la ciutat interessats en aprofundir en el tema de la protecció del patrimoni històric local. A la jornada participaran dos especialistes de gran nivell, que tenen una forta vinculació amb Cerdanyola, on resideixen o han residit durant dècades; Adam Picon i Glòria Molina.
El mètode ARPA
Glòria Molina (científica, criminòloga i docent a diferents universitats) porta molts anys col·laborant amb administracions públiques i cossos de seguretat en totes les tasques relacionades amb la protecció del patrimoni local. Com a resultat de la seva dilatada activitat investigadora i docent va acabar elaborant un mètode que ella defineix com “científic i sistemàtic, però al mateix temps fàcil i assequible a tothom” destinat a facilitar la identificació i protecció del patrimoni històric dels municipis.
Des de feia temps, aquest mètode, que ella ha batejat com a ARPA (Anàlisi de Riscos del Patrimoni) l’utilitzava com a guia per a les sessions de formació que impartia, sobre tot, a cossos de seguretat. Fa uns mesos, i degut a la seva utilitat, la Diputació de Barcelona va decidir editar-lo en forma de llibre, que també es pot descarregar de forma gratuïta a la llibreria online de la Diputació . En aquests moment, s’està treballant a la seva traducció al castellà, després de que diverses administracions de fora de Catalunya i fins i tot d’alguns països llatinoamericans mostressin el seu interès en poder-lo aplicar.
Una sistemàtica a l’abast de tothom
Segons Molina -que durant els darrers anys ha col·laborat fins i tot amb la Interpol en temes relacionats amb la protecció del patrimoni artístic i cultural- “és important seguir un procés sistemàtic i acurat quan es vol iniciar la creació d’un catàleg de bens que cal protegir. Al mateix temps, també he de ser conscients de que malauradament tot no es pot protegir, perquè cap administració té prou recursos com per a fer-ho de forma constant. Per tant, el primer que cal fer és una tria molt meditada, que jo recomano que sigui realista. Posteriorment, en el cas d’un Ajuntament, aquests bens han de ser incorporats de forma oficial a a aquest catàleg de Patrimoni oficial, aprovat pels organismes municipals corresponents”. Aleshores sí, aquells bens haurien de ser protegits amb totes les garanties. Aleshores, un cop posat en marxa aquest inventari inicial, recomana l’especialista, arriba el moment si així es considera oportú d’anar-lo ampliant de forma paulatina, i sense fixar-se metes que no siguin assolibles.
Una mesura adoptada cada dia per més municipis
Cada cop son més els municipis que han iniciat la creació d’aquest catàleg de bens culturals a protegir. Molts d’ells es poden consultar a la relació de Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (https://patrimonicultural.diba.cat/). “Aquesta és una tasca que es pot iniciar des dels Governs Locals o també”, diu, “des de les entitats culturals d’una ciutat que després, òbviament, hauran de fer la proposta que considerin oportuna al seu Ajuntament perquè aquest la pugui valorar, amb el mètode ARPA el que es vol aconseguir és faclitar que aquesta proposta es pugui fer de forma sòlida i raonada”. Si posteriorment aquesta proposta s’implanta i s’eleva a la Diputació, aquest organisme pot aportar recursos econòmics per ajudar a protegir els bens que inventariats.
El Patrimoni Cultural al Medi Natural
Durant la mateixa sessió, el cerdanyolenc Adam Picón (arqueòleg i agent rural de la Generalitat de Catalunya) farà també una xerrada sobre la protecció del patrimoni cultural al medi natural. Picón és el coordinador de la Unitat Central Operativa de Patrimoni Cultural del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat.
