Fa ara cinc anys, quan al 2020 ens va deixar l’Orlando Barrial, un grup d’amigues i amics seus es van conjurar per recuperar, editar i preservar el seu llegat. Començant per les seves col·laboracions a la premsa de Cerdanyola. Durant dècades, l’Orlando va ser una figura central de la vida cultural de Cerdanyola. Primer, a entitats com el CRAC (Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola), del qual va ser un dels fundadors. Posteriorment, com a treballador de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament on va contribuïr, entre d’altres projectes, a fundar el Museu d’Història de la ciutat i, posteriorment, el Museu d’Art de Cerdanyola. Una tasca que va tenir, però, un llarg parèntesi quan va demanar una excedència per fer realitat un dels seus somnis, crear un pub Irlandès en homenatge a la Irlanda que tant adorava, al bellmig de la ciutat. Neixia així el The 1916 Irish Pub, que vint anys més tard de la seva creació continua sent també un punt central de l’activitat cultural del poble.
Quart quadern dels cinc compromesos
Ahir per la tarda, i precisament al The 1916 Irish Pub, es va presentar el quart dels cinc quaderns que l’entitat “underground i no oficialitzada” “Amigues i Amics de l’Orlando Barrial” es van comprometre a editar quan la iniciativa es va presentar públicament. Un quadern que, en aquesta ocasió, presenta diverses particularitats. Es tracta, d’entrada, d’un recull d’articles periodístics que no van ser signats per l’Orlando, si no pel misteriós “Dr. S. Breu”. Aquest enigmàtic personatge publicava les seves col·laboracions al desaparegut rotatiu “El Cerdanyola”. Mai s’ha descobert la seva identitat, però el que està clar és que l’Orlando s’identificava molt amb les seves reflexions. Tant, que en el seu moment es va fer editar un recull de les mateixes a l’editorial Escaldum. I va començar a regalar el llibret als seus amics més íntims. Posteriorment, quan ja estava malalt, va fer que aquest quedés disponible a Amazon. No és, per tant, segons com es miri, un llibret de l’Orlando. Encara que si que és -repetim- un llibret d’articles que ell hagués pogut, perfectament, signar.
La segona particularitat rau en el fet de que a la primera edició del llibre s’especificava clarament que “quedava estrictament prohibida la seva venda”. Per tal de respectar la voluntat dels seus primers editors les “Amigues i Amics de l’Orlando Barrial” han decidit que aquest sigui, també, el primer dels quaderns fins ara editats que NO es podrà adquirir a llibreries. Qui es vulgui fer amb ell haurà d’esperar que algú els hi regali (com feia Barrial amb la primera edició). O el poden descarregar gratis en format PDF, o fer-se amb una edició impresa a Amazon (sense cap marge comercial, per respectar aquesta voluntat de no convertir el llibre en una iniciativa lucrativa) a aquest enllaç.
A partir del gener, el col·lectiu iniciarà les tasques per presentar durant 2026 el darrer dels cinc quadernets promesos en un primer moment. La reedició i -si és possible- ampliació i actualització de la “Guia Modernista de Cerdanyola”, del mateix Orlando i de Txema Romero, editada originalment pel CRAC. Desprès? Ja es veurà. Però hi ha qui pensa que ha arribat el moment de començar a catalogar, recuperar i difondre l’important volum de documentació històrica sobre Cerdanyola que Barrial va acumular durant dècades de recerca. I sembla que la família ha encomanat aquesta tasca a Txema Romero, antic director del Museu d’Art de Cerdanyola, actual director dels Museus de Sitges. I un dels amics més íntims de l’Orlando i membre de la colla que promou la iniciativa…
Resum de la presentació al pub The 1916
