De vegades no ens adonem del que tenim a casa fins que un bon dia -per pura casualitat, a un bar de Barcelona- agafes un exemplar de la revista “Mondo Sonoro” i et trobes un ampli reportatge dedicat al grupo de rock No Way Out, la trajectòria del qual (sincerament) tampoc coneixes a fons, però que saps que és originari de Cerdanyola i que va tenir un gran moment artístic fa ja algunes dècades, que el va portar fins i tot a fer gires internacionals, per països con el Japó, de les quals informava àmpliament la premsa local, que en aquells moments encara conservava una certa potència informativa.
Els No Way Out es van formar a Cerdanyola al 1988 i es van disoldre al 2012, encara que van fer una reunió puntual al 2015. Segons la Intel·ligència Artificial (i el que recordo) eren un grup de Pop Punk o Hardcore Melòdic, i tenia entre els seus membres a Txosse Ruiz, que posteriorment ho “petaria” amb el seu estudi de gravació a Cerdanyola. Si “el bicho” no menteix, van treure quatre discos:
- Long Way To Nowhere (2001) – El seu primer àlbum.
- Waitin’ For Sunday (2003)
- Bipolar (2005) – És considerat el seu disc més icònic i el que els va donar el gran salt. Va ser produït per Joe Marlett (que ha treballat amb grups com Blink-182 o Foo Fighters) i va ser un doble CD amb versions en anglès i castellà.
- Lo Que Dura Dura (2008)
- Tabula Rasa (2011)
Van fer diverses gires internacionals, actuant sobre tot al Japó, on tenien un públic fidel. La formació més coneguda estava composada per:
- Txosse Ruiz – Veu i Guitarra
- Noel Campillo – Veu i Guitarra
- Fèlix Muñiz – Veu i Baix
- Oxi Ros – Bateria
Al novembre del 2025 (i aquest era el motiu del reportatge a Mondo Sonoro) el grup es va reunir per celebrar el 20è aniversari de l’àlbum Bipolar, amb un concert especial a la Sala Apolo de Barcelona.
