Ahir es va fer la primera part dels actes celebrant el segon aniversari del Casal Cultural La Flama. Era una edició especial d’ Els Tres Tambors a la Plaça Jaume Grau. Abans, però, s’havia organitzat una taula rodona centrada en el tema “Cultura i Poder Popular”. Hi participaven Laure Vega, Enric Aragonés i Eloi Orihuela. Moderador: Pol Orobitg. Curiós comprovar que (si no ho vam entendre malament) tots son músics o tenen una relació molt directa amb el món de la música. A més d’altres ocupacions… com professors universitaris (de matemàtiques!), diputades al Parlament de Catalunya, advocats laboralistes o comentaristes habituals a cadenes de TV d’abast nacional. En definitiva, “nivelón”.
Entre d’altres temes, es van plantejar preguntes com si la cultura pot ser una eina veritablement revolucionària i el paper de la música en aquesta mena de procesos (revolucionaris, volem dir). Algunes de les idees que es van deixar anar… i que son només unes poques de les que van sortir.
- Un moviment revolucionari sense cançons que es facin populars està condemnat a ser un moviment minoritari. S’arriba a més gent amb una cançó que amb un llibre (James Connolly? No estic segur…)
- No sempre ser molt culte assegura ser una bona persona. “No hi ha penya més llegida ni més amant de la música que els nazis als anys 30”, va dir un d’ells.
- La cultura com a eina revolucionària s’ha d’adaptar al temps actual. No es pot reproduïr, avui, el que va funcionar fa dècades.
- En aquest sentit, el millor que podria passar ara que es commemora la mort del Txiqui seria que algun grup de Trap o música moderna llencés algun tema sobre ell.
- Les bandes musicals, grups de teatre, corals o qualsevol altra iniciativa similar tenen una gran importància. No només pel que fan, si no perquè representen una forma d’estar en societat i d’involucrar-se en la mateixa.
- Un bon exemple son els Cors d’Anselm Clavé, en el seu moment. A més de la seva activitat musical, eren una eina que va permetre que molta gent contactés, es conegués, establís relacions de confiança que posteriorment es van poder traslladar a la lluita obrera.
- De totes formes, cal ser conscients de les moltes contradiccions que els activistes es troben pel camí. Perquè si un fa una cançó amb un component polític o social el que vol es que s’escolti i es conegui. Per tant, has de recòrrer de forma gairebé inevitable a plataformes com spotify, que son tot el contrari del que en principi aquests moviments defensen.
Tot plegat, la taula rodona va tenir bastants moments interessants. Com els Tres Tambors que van seguir després. En pocs dies penjarem alguns vídeos de l’acte.
