El passat dimecres, dia 3 de desembre, es va presentar a l’Ateneu de Cerdanyola el documental “La Fibra Sensible”. Aquest documental ha estat dirigit per la cineasta cerdanyolenca Isabel Andrés Portí i explica amb detall la tragèdia que, a nivell internacional, ha comportat l’extensiva utilització de la Uralita i l’amiant a tot el planeta, provocant un nombre enorme de malalts per asbestosi. El documental posa un especial focus a Cerdanyola (i a Ripollet) per diversos motius. El primer i més important és que el pare de la directora del documental va morir per aquesta malaltia. El segon, òbviament, és la ubicació de la fàbrica de la Uralita entre Cerdanyola i Ripollet.
Un risc de salut de primer nivell, a nivell internacional
Especialment impactant va ser el parlament del Dr. Josep Tarrés (també cerdanyolenc), una de les principals autoritats internacional sobre l’asbestosi. Tarrés va deixar anar algunes afirmacions impactants.
- No podem escapar de l’asbestosi, és a tot arreu. La Uralita es va utilitzar, durant dècades, de forma intensiva a tot arreu. Anem on anem, en trobarem, i la nostra salut estarà en perill. Aquesta malaltia afectarà en el futur a molts milers de persones, moltes de les quals encara no han nascut i mai tindran contacte directe amb el material.
- És fals que si la uralita no es trenca no és perillosa. Això és mentida. Perquè encara que no la toquem, hi ha diversos factors externs que poden fer que les partícules pernicioses per la salut s’escapin per l’atmòsfera. A més, el pas de les dècades està fent que el material, de forma automàtica, es deteriori i deixi anar aquestes partícules a l’aire. Aquest és un problema que no té solució.
- La única solució és una política de desamiantació massiva. Cal treure la Uralita i l’amiant de tot arreu. És una tasca que es podria definir com “titànica”, i que evidentment té uns costos econòmics enormes. Però més gran son, encara, els costos (económics i de salut pública) que tindria, a curt i mig termini, no fer-ho.
