El passat dijous, el Museu d’Art de Cerdanyola va acollir la inauguració de l’exposició “Manuel Cano de Cano, un modernista esborrat”. Al darrere de les obres d’art que es poden veure s’amaga la història d’un artista de misteriosa trajectòria, que als anys 30 del segle XX semblava que tenia al davant seu una brillant trajectòria i que, després, per tot un seguit de circumstàncies, va ser gairebé “esborrat” de la memòria col·lectiva i la major part de la seva obra va ser destruïda. Natural de Costa Rica, va ser tancat pels nazis en un cap de concentració.
Membre de la colònia d’artistes de Cerdanyola
Cano de Castro es va moure per diversos continents, incloent els Estats Units. La qual cosa és un dels factors que el converteixen en una figura especialment misteriosa, ja que avui en dia ni tan sols s’ha pogut establir amb certesa a què es dedicava de forma professional. Durant un temps va ser membre de la colònia d’artistes que estiuejaven a Cerdanyola, arribant a compartit amistat i taller amb pintors que arribarien a ser tant coneguts com Josep de Togores.
La major part de la seva obra s’ha perdut o destruït però, des de fa uns anys, des de diversos museus s’està treballant per intentar reconstruïr la seva trajectòria vital. Un d’ells, és el Museu d’Art de Cerdanyola.
Última exposició de Txema Romero abans d’assumir la direcció dels Museus de Sitges
Es dona a circumstància de que aquesta era la última exposició que inaugurava Txema Romero, director del Museu d’Art de Cerdanyola des de la seva creació, abans de marxar (professionalment) a Sitges per iniciar, allà, una nova etapa com a director dels sis museus de la ciutat.
Resum en vídeo de la inauguració de l’exposició sobre Cano de Castro
