(Entrevista originalment publicada al 2018)
Manel Méndez (nascut a Linares, criat a Madrid, i des dels 25 anys a Cerdanyola) va inaugurar la setmana passada, al Bart de l’Ateneu, una exposició de quadres retratant diversos paisatges de Cerdanyola. Es tracta per a aquest polifacètic artista, de XX anys, la tornada al món de la pintura, després de molts anys dedicats, amb força èxit professional, al món del disseny gràfic.
Amb estudis de magisteri, la seva activitat ha estat, però, sempre orientada cap al món de l’art des de que, poc després de venir a Catalunya, optés –i guanyés- una plaça de professor d’art a l’Ateneu de Cerdanyola. Feina que desenvoluparia durant 10 anys, i que deixaria quan el volum de treball que es derivava de la seva faceta de dissenyador gràfic es va fer tant important que va haver de triar entre una de les dues coses.
Dissenyador de referència en el món del motor i de les ONGs
Va tenir, amb una altra sòcia, durant anys, un estudi de disseny a la nostra ciutat, on van arribar a treballar quatre o cinc persones, i que es va convertir en la “factoria creativa” del merchandising d’ ONGs tant importants com Setem, Intermon, o Greenpeace. Al mateix temps, també es van consolidar com els especialistes i promotors del merchandising de diversos circuits automobilístics com els del Jarama, Jerez de la Frontera i Montmeló. Aquesta, però, és la història d’un exitós projecte empresarial que es mereix un article diferenciat. Avui, doncs, l’aparquem.
Retorn al món de l’art clàssic.
Fa poc, després d’anys de passejar-se amunt i avall amb creacions digitals que traslladava en un pen drive, Méndez ha decidit tornar a les seves arrels: la pintura més clàssica. I ho ha fet per un doble motiu. D’una banda, reconeix, “perquè a la gent de la meva edat cada cop es fa més difícil competir amb els dissenyador més joves, nadius digitals, que tenen un domini elevadíssim de les noves tecnologies i son capaços de fer, en poc temps, creacions molt atractives amb una càmera digital i el software que tenen al seu abast”.
En canvi, està convençut de que, si saps pintar i tens un estil personal, “en això ningú et pot fer la competència. Els teus quadres només els pots fer tú, i els joves, encara que volguessin fer-te la competència, no podrien. Fan falta anys d’estudis i pràctica per assolir un bon nivell”.
Per tant, sense abandonar del tot la pràctica del disseny gràfic (conserva alguns clients fidels amb els que fa molts anys que treballa) ha decidit orientar la seva activitat professional cap al món de la pintura. No s’enganya. Sap que és un repte difícil i galeristes de la seva confiança (com Ernest Flec, que va assistir a la inauguració) li han comentat obertament que amb la seva edat ja és impossible introduir-se als circuits comercials. “T’ho hauràs d’organitzar tú tot, i picar molta pedra”.
Una encertada estratègia comercial
Méndez, però, fent gala del mateix instint per al màrqueting que ja el va ajudar a triomfar com a promotor de merchandising, durant molts anys, en el món de les competicions d’alta velocitat, ha dissenyat una estratègia de comercialització que es basa en diversos eixos. En primer lloc, el producte, “no pinto res que no m’agradi, però entre les coses que m’agraden intento pintar paisatges que cregui que algú voldrà comprar”. En segon lloc, el preu. Està posant les seves obres a la venda a uns preus que li semblen dignes, però que estàn molt per sota del que li han dit els experts que les hauria de valorar. En tercer lloc, editant dels quadres una petita tirada de litografies, signades i numerades, que posen la seva obra a l’abast de tots els públics. Els quadres que actualment es poden veure a l’Ateneu es poden comprar per preus que oscil·len entre els 200 i els 400 euros.
Es una estratègia, de fet, que ja havia assajat, anteriorment, amb molt èxit, a Barcelona. Allà va exposar una col.lecció de quadres inspirats en Irlanda. A la inauguració de l’exposició va invitar a la colònia irlandesa de la ciutat. Va ser tot un èxit.
Actualment, prepara una nova exposició sobre paisatges irlandesos que voldria inaugurar aquest estiu a la ciutat de Sligo, prop de Galway. Cal afegir que amb aquest país, Méndez manté forts lligams gràcies a la seva activitat com a músic en un grup d’ Irish Corner, un grup de folklore irlandès.
Ara, un nou projecte li bull al cap. Del que, pel que sembla, ja ha parlat amb Carme Brasó, la presidenta de l’Associació d’Artistes Plàstics de Cerdanyola, que va ser qui també el va animar a exposar a l’Ateneu. “Com pot ser”, diu, “que en una ciutat amb tants artistes plàstics com té Cerdanyola no existeixi un mercat mensual, en un lloc públic i cèntric on, per exemple, un cop al mes els creadors puguin donar a conèixer i vendre la seva obra? Algú ho hauria d’organitzar”…
J.A. Hidalgo
(Originalment publicat al TOT Cerdanyola, 2018)
