El passat dilluns 17 de febrer Íñigo Haughey (del projecte Rabassaires) i l’historiador Miquel Sánchez van parlar sobre el patrimoni rural de la ciutat en el marc d’unes jornades sobre el patrimoni rural del Vallès Occidental que organiza la Fundació Bosch i Cardellach amb la col·laboració de la Taula de Patrimoni de Cerdanyola
La Fundació Bosch i Cardellach está realizant durant els mesos de febrer i març un seguit de jornades per parlar sobre el patrimoni rural del Vallès i la seva conservació i perspectives de futur. El passat dilluns es va parlar de Cerdanyola i Terrassa. En l’organització de la sessió sobre la nostra ciutat la Fundació va comptar amb la col·laboració de la Taula de Patrimoni de Cerdanyola. Els dos oradors que van parlar sobre aquest tema van ser l’historiador Miquel Sánchez, que està treballant ja en el quart llibre de la sèrie que està publicant per recuperar la història de 150 Masies (la major part, desaparegudes) que han existit a Cerdanyola en diferents moments i el vinyataire Iñigo Haughey que, amb el projecte Rabassaires, porta ja uns anys recuperant el cultiu de Vinya a diverses poblacions del Vallès Occidental, entre d’elles Cerdanyola.
La importància de la pagesia per conservar el territori
Durant la seva intervenció Haughey, entre d’altres temes, es va referir a la gran utilitat social que té la tasca que fa la pagesia per prevenir riscos tant rellevants com els incendis forestals. Una funció social, va dir, que cada cop també és més clara per a tothom, també per a les administracions públiques. Malgrat tot, avui en dia continua sent molt díficil poser en marxa una activitat d’aquesta mena al nostre país. Les normatives municipals estàn pensades per a ciutats urbanes i no contemplen les característiques específiques de les tasques que fan els pagesos. Segons va dir, es cert que sobre tot durant els darrers anys s’està avançant molt en aquest aspecte, però encara queda molt per fer.
Va explicar iniciatives com “Collserola Pagesa”, un col·lectiu de pagesos i productors que desenvolupen la seva activitat al Parc Natural de Collserola, i que s’estan organitzant per facilitar la comercialització dels seus productes i es va referir també a l’evolució del projecte “Rabassaires”, que va començar amb un component, en gran part, romàntic o idealista i que s’ha acabat convertint en un projecte empresarial totalment consolidat i amb una trajectòria ascendent que, “afortunadament”, va dir, “ens està anant molt bé, encara que les fortes inversions que hem hagut de fer per poder-lo tirar endavant, encara avui suposen una càrrega molt important que ens costarà un temps superar”.
Va explicar també que fa poc han hagut de deixar les vinyes amb les quals van començar a Cerdanyola, al voltant de l’aqueducte de Canaletes, però que afortunadament han aconseguit tancar un nou contracte de llarg termini amb un altre propietari de la zona que els ha permés continuar la seva activitat al poble. Tenen plans de creixement important a la nostra ciutat, i ara estan buscant possibles vies per poder-los finançar. Des de fa pocs mesos, tenen també obert un celler a Sabadell on es poden comprar i degustar els seus vins.
Miquel Sánchez i les 150 masies de Cerdanyola
Al seu torn, Sánchez va explicar el contingut dels tres llibres que ja porta publicats sobre les Masies del terme municipal del poble, així com el quart en el qual està treballant en aquests moments. L’historiador va explicar també que ara que té ja molt avançat aquest quart volum, que inicialment havia plantejat com el darrer d’aquesta monumental obra, s’ha trobat amb una nova derivada que inicialment no tenia prevista: tot el patrimoni cultural immaterial que hi ha al voltant del món de les Masies. Estudiant la història dels edificis, les terres i les nissagues familiars que hi ha al darrere, ha reunit tot un munt d’informació sobre els usos i costums de les persones que vivien en elles, que ara comença a pensar que també caldria estructurar i explicar per ajudar a que tot aquest coneixement no es perdi.
L’anella verda de Terrassa
La sessió es va completar amb una xerrada al voltant de l’Anella Verda de Terrassa, a càrrec d’ Enric Sanllehí, que va explicar la història i característiques d’aquest important “cinturó verd” que hi ha al voltant d’aquesta ciutat.
